Mil Nou-Cents Seixanta-Set Songtext / Lyric

Canto amb el cap,

que el cor el tinc pansidet,

aviat se'm va eixugar,

el mil nou-cents seixanta-set.



Faig versos d'adolescent

plens de llunes i de miralls;

de lliris, roses, clavells

i sensacions a la pell.



Som d'eixe món?

potser sí, potser no.

D'un món de gorres de cop

i cavallets de cartró.



D'insuls purament locals,

com beneit o capsigrany;

que no havíem conegut

beneits internacionals.



Ferotge, arriba un orat,

no llegeix res perquè és ferreny,

diu que els clàssics no els entén

i els moderns encara menys.



Qui fos sant, qui fos déu; qui fos creient o ateu.

Voltat d'àngels al cel pujar.

Qui fos ximple i badoc, sense seny o amb molt poc;

activista al ciberespai.

Quants viatges absurds haurem de planejar

per fugir del cercle familiar?

Quants esports d'aventura ens haurem d'inventar

per entretenir el bestiar?



Canto amb el cap,

i encara ple de licor;

poso espelmes als sants

per a tornar a cantar amb el cor.



Ara tothom sembla vell,

la gent gran, fins el jovent.

Per això t'enyoro tant,

mil nou-cents seixanta-set.