Girona (Canço Crepuscular) Songtext / Lyric

Plaça de la Independència;

no sé a quina independència es refereix.

Palplantat a la memòria,

habillat amb una corona d'enyor.



Carquinyolis futuristes

a la llum crepuscular;

mai no oblido els noms de pila

dels mossens que em van hostiar.

M'és igual.






Diu que ha mort un flabiolaire,

s'ha empassat el flabiol de l'emoció

i abatuts, hi ha dos dansaires

que esperen que algú reprengui la cançó.



Vaig buscant una drecera,

vaig buscant un sistema d'ordenació;

i els records i els fonemes s'apilonen,

canta l'avi, vora el foc des de l'escon.



Nyigo, nyigo, nyigo,

calces de paper;

la tomata verda

i el pebrot vermell.